Skip to main content

"Abans que arribi el tren ...", relat d'bàrbara vives

Anonim

Va alleugerir el pas per entrar a l'andana, just un parell de minuts abans que arribi el tren, prou per buscar-mentre dissimulació posant-me els cascos … Aquí està, només amb mirar-lo em poso nerviosa. Em pregunto si avui seré capaç de dir-li alguna cosa, no sé … Potser … Millor un altre dia … Em pujo al mateix vagó, però mantinc la distància per observar-amb tranquil·litat, a què es dedicarà? ¿Treballarà en un banc? Vesteix bé però no amb vestit … No, espero que una mica més interessant, espia? Somric a l'imaginar que, en realitat, és un superheroi, el meu Bruce Wayne. No m'adono que ha arribat l'aturada en la qual ens baixem. Ràpidament em poso de peu per sortir i m'adono que estic just darrere d'ell. Observo de reüll el seu mòbil i veig que està escoltant un dels meus grups favorits "Arcade Fire".Podria aprofitar aquesta oportunitat per parlar-li, mai abans havíem estat tan a prop. S'obren les portes de el tren i es perd entre la gent. A l'arribar a l'institut, em diu el cap d'estudis que avui s'acaba la meva substitució, que demà he de començar en un altre centre, així que hauré d'agafar un altre tren per anar a treballar. Setmanes després, les meves amigues i jo fem temps abans del concert. Anem a prendre alguna cosa en un bar pròxim. Em dirigeixo a la barra per demanar les cerveses i sento un hola! darrera meu, em gir i és el meu Bruce Wayne …les meves amigues i jo fem temps abans del concert. Anem a prendre alguna cosa en un bar pròxim. Em dirigeixo a la barra per demanar les cerveses i sento un hola! darrera meu, em gir i és el meu Bruce Wayne …les meves amigues i jo fem temps abans del concert. Anem a prendre alguna cosa en un bar pròxim. Em dirigeixo a la barra per demanar les cerveses i sento un hola! darrera meu, em gir i és el meu Bruce Wayne …

Bàrbara Vives