La crisi em va fer tornar a el poble on vivien els meus avis. On tantes tardes vaig jugar pel bosc, on em vaig banyar al riu … Un paisatge d'allò més increïble. Però un canvi de vida d'allò més incert.
En realitat no tenia molt clar a què anava. Deixava enrere un treball en una empresa ja desapareguda. Un matrimoni fallit … Tot s'havia convertit en fum. No comptava amb que anava a trobar a Charles, que havia deixat la seva Cambridge natal i una vida que jo creia de somni per a endinsar-se en la naturalesa de veritat, en una vida molt laboriosa però autèntica.
Ens vam saludar tímidament en l'única botiga al llunyà nucli de la vila, per dir-ho d'alguna manera. I va ser un amor a per totes dues parts.
Va localitzar la meva casa gràcies a l'ajuda de diverses persones, ja que em coneixien des de petita, i em va venir a veure una tarda amb un Battenberg Cake, em va explicar com es feia per trencar el gel, i així portem en aquest poble remot, perdut en el bosc que sembla el de Hansel i Gretel, perquè és de conte, un any i mig ja.
Inés Díaz Gómez
