Els testimonis dels pacients que van superant a l'COVID-19 poden ajudar-nos a comprendre la crua situació que els ha tocat viure, quins són els símptomes que han patit i com han afrontat la malaltia. Sens dubte, la seva recuperació llança una dosi important d'esperança a l'terrible moment que ens trobem travessant.
Manel Sàiz ha viscut el coronavirus en primera persona. Aquest tècnic de so de Ràdio Barcelona-Cadena Ser, de 48 anys, ens explica com està fent front a aquesta pandèmia que s'estén per pràcticament tots els racons de la planeta.
Manel, com et trobes?
Ara estic bé. Porto 21 dies ficat a casa, però afortunadament ja porto una vida bastant normal. Em trobo millor i rebut seguiment telefònic fins que em donin l'alta mèdica. Si tot va bé, la rebré el proper 30 de març.
Com et contagiaste?
El passat 1 de març em vaig començar a trobar malament; tenia molt de fred i notava cert malestar. Suposo que aquella nit vaig tenir febre, però a l'despertar estava una mica millor, així que em vaig anar a treballar. En cap moment vaig pensar que pogués tractar-se d'coronavirus. Els dos dies posteriors em vaig anar trobant cada vegada millor, així que vaig pensar que era un procés catarral normal. El dia 4, estant en el treball, el meu cap ens va enviar un comunicat en el qual exposava que havia donat positiu en coronavirus i ens emplaçava a anar-nos a casa a quants havíem tingut contacte amb ell durant les dues últimes setmanes. Ens va comunicar que Sanitat contactaria amb nosaltres i ens diria com procedir.
En cap moment vaig pensar que pogués tractar-se d'coronavirus.
Aquesta mateixa tarda em van trucar de Sanitat i em van donar les primeres pautes: havia de romandre a casa, agafar-me la temperatura dues vegades a el dia, rentar-me les mans freqüentment i estar en contacte telefònic amb ells per comunicar qualsevol canvi en la meva evolució. Aquest dia vaig començar a decaure; em feia molt mal el cap, vaig començar a tenir febre ia sentir-me molt cansat.
A l'endemà (5 de març) va venir un equip de l'SEM a casa meva per fer-me el test i hores després (el 6 de març) es va confirmar el diagnòstic: el test havia donat positiu en COVID-19.
Com et vas prendre la notícia?
Va ser un cop. Encara no em trobava massa malament, però no podia deixar de pensar que dos dies abans havia estat amb els meus fills, la meva exdona i el meu pare, que va ser operat fa uns mesos d'un tumor al pulmó. La idea d'haver pogut contagiar algun dels meus éssers estimats em superava.
¿Els símptomes van anar a pitjor?
Sí. Ho tinc tot registrat, tal com em van demanar en Sanitat. Des del dia 6 fins al dia 11 no vaig baixar dels 38ºC de febre, vaig patir forts mals de cap, tremolors i molt malestar. Em sentia molt feble i no feia res més que dormir. El millor és que en cap moment vaig tenir tos ni dificultat respiratòria, que a el parer són dos dels símptomes més comuns. Sí he patit diarrea, però només en dos moments puntuals de l'procés, no de forma constant.
Des del dia 6 fins al dia 11 no vaig baixar dels 38ºC de febre, vaig patir forts mals de cap, tremolors i molt malestar
Diuen que el virus està afectant l'olfacte i al gust, ¿et va passar?
L'olfacte no, però el gust el vaig perdre del tot. La veritat és que durant aquests dies no tenia gana i amb prou feines vaig menjar -he aprimat 3 quilos-, però el poc que em vaig portar a la boca no sabia a res. Vaig provar el pernil serrà, que és un aliment molt saborós, i no em sabia a res.
Vaig perdre el gust per complet.
Què indicacions et van donar des de Sanitat?
Inicialment, a part de les ordres de confinament, em van recomanar rentar-me molts les mans i poc més. Després van canviar les directrius i em van recomanar aïllament total: estar sol en una habitació, no compartir el bany amb ningú, etc. La veritat és que viu en un pis molt petit amb la meva dona i no em podia permetre aïllar-me d'aquesta manera, però afortunadament no sembla que la meva dona s'hagi contagiat. Els meus pares i els meus fills, tampoc, així que ara estic molt més tranquil.
Et diuen cada dia per comprovar el teu estat?
A el principi sí, però ara només em diuen de tant en tant per assegurar-se que tot marxa bé. La veritat és que m'he sentit acompanyat i molt ben atès en tot moment. Estic esperant que em donin l'alta mèdica.
Em sentit acompanyat i molt ben atès per Sanitat en tot moment.
Què et semblen les iniciatives veïnals per aplaudir als sanitaris ia quants vetllen per la nostra seguretat? Has pogut participar-hi?
Durant els primers dies em trobava tan malament que fins i tot em molestava escoltar a la meva dona aplaudir. Ara ja em trobo millor i surto a aplaudir cada dia.
¿En algun moment has sentit por?
Sí. Més que per mi, per tota la gent a la qual havia vist abans de saber que tenia el virus. És horrible pensar que has pogut contagiar altres persones sense saber-ho.
Què els diries als que s'estan prenent a la lleugera l'ordre de romandre a casa?
Que col·laborin igual que estem fent els altres. No es tracta d'una cosa que només afecti una persona; ens afecta a tots i ens estem jugant molt. És important que tots ens involucrem si volem sortir d'aquesta. Hi ha gent molt egoista.
¿Aquesta experiència t'ha canviat la forma de veure la vida?
La veritat és que em considero una persona empàtica i poc egoista, que pensa en el seu entorn i en els qui l'envolten. En aquest sentit no crec que hagi canviat molt, però potser sí que em prenc el dia a dia d'una altra manera. No sé si serà per la reclusió, però percebo que faig les coses amb més calma; no vaig tan de pressa i si no em dóna temps a acabar alguna cosa en aquest moment, no em preocupo; ja ho faré …
Què recomanaries a quants estan ara a casa passant pel mateix que has passat tu?
Que intentin descansar i dormir el màxim possible, que ajuda molt. I, una vegada que es trobin una mica millor, que mantinguin el contacte amb els seus éssers estimats per Whatsapp o per telèfon i que es distreguin fent coses que els agraden: llegint, escoltant música, cuinant o practicant qualsevol altra afició. Ah! Un consell: a mi em van venir molt bé les bossetes de gel que s'utilitzen per alleujar el dolor de determinades lesions. Després de refredar-les en la nevera, les s'enrotllava en un drap i me les col·locava sobre el front. Em va ajudar a controlar la febre. Ho comento per si a algú li serveix d'ajuda.
Què és el primer que faràs quan acabi la tancada?
¡Prendre el sol! Casa meva no és molt assolellada i necessito sentir el sol. És el que més trobo a faltar …
