Quatre noies i quatre nois. Així és un equip de korfball. Juguen en un camp dividit en dues pistes. En cadascuna, una cistella a 3,5 m d'alçada i la meitat de l'equip en paritat absoluta: dues noies i dos nois. "Aquí no hi ha jugadors especialitzats, no hi ha pivots, ni alers -ens compte Kira Menen, presidenta de la Federació Catalana de Korfball-. Hi ha dos únics rols que tots compleixen la mateixa manera i per torns: atacar per encistellar i defensar la cistella". El korfball és paritari i fuig de les invidualidades. Adéu diferències entre homes i dones. Adéu guerra de sexes. Anem a conèixer una mica més sobre aquest esport que es juga a Catalunya des de 1982. Un esport que no passarà desapercebut el 2020, l'any de l'turisme esportiu a Catalunya.
¿ELS HOMES SÓN DE MART I LES DONES DE VENUS?
No en el korfball. Jessica Lechuga, jugadora de l'Club Korfball Vallparadís, de Terrassa, i membre de la Selecció Catalana de Korfball, ens explica el perquè: "En aquest joc tots hem d'aportar la mateixa manera. No és un esport com el bàsquet o el futbol, al que tu només pots apropar-te a una cistella o una porteria i marcar. Si tens la pilota, no et pots moure, només passar-lo a un company que estigui desmarcat perquè pugui encistellar. Tots ens necessitem i això fa que no hi hagi diferències entre jugadors " .
JOC NET I PER A TOTS
Berta Alomà, jugadora de l'Korbal Club Barcelona i també membre de la selecció catalana, té 27 anys i juga a l'korfball des dels 11. Una de les coses que la va atraure d'aquest esport va ser el seu fair play. "És un esport molt net perquè penalitza el contacte físic, i alhora, és un esport en què pot jugar tothom: més alts, més baixos … Trenca estereotips". L'edat tampoc és un problema. L'experiència de Jessica, de 32 anys, ho confirma: "Amb els anys veig millor la jugada, de manera que no he de córrer tant i els meus moviments són de més qualitat. Si estàs en forma, amb 40 anys pots estar jugant perfectament" .
2020 és l'any de l'turisme esportiu a Catalunya, un context idoni per descobrir esports com el korfball
UN REPTE DE RESISTÈNCIA
Al korfball, el moviment és continu i intens. L'ideal, segons les jugadores, és complementar els entrenaments d'equip amb sessions de gimnàs per reforçar la musculatura i augmentar la resistència física. Una resistència que han de tenir per igual homes i dones, i que sepulta la casposa frase de "sexe dèbil". "Has de defensar als teus companys i atacar com ells -diu Jessica-. Ets un més i ningú està en un segon pla. Al korfball tothom és important".
Un esport amb grans valors: igualtat, companyonia, i no violència
L'ORIGEN
El korfball va néixer a Holanda el 1902. Nico Broekhuysen, un professor d'Amsterdam, el va crear basant-se en el joc suec ringball. A Europa ia la resta de l'món, és un esport amb molta presència, però a Espanya segueix sent minoritari. No obstant això, Catalunya és un dels territoris on més es practica gràcies a les escoles, que veuen en el korfball un esport amb grans valors: igualtat, cooperació, companyerisme, no violència, no especialització i coeducació.
UN BON LLOC PER VEURE Korfball (I JUGAR)
Luis Rosa, Director Tècnic de la Federació Catalana de Korfball, ens explica que va ser el 1985 quan aquest esport va arribar Catalunya "de la mà d'un professor d'educació física de Terrassa que el va introduir en el seu col·legi ia partir d'allí van ser interessant-se més centres i van sorgir clubs a Barcelona, Badalona, Montcada i Reixach, Vacarisses, Cerdanyola o Platja d'Aro ". Catalunya compta fins i tot amb la seva pròpia selecció des de 2005, quan va rebre el reconeixement per part de la International Korfball Federation, que li dóna dret a participar en competicions internacionals. El seu últim gran assoliment? Bronze en el Campionat Europeu de l'2016.
JUGADORES, entrenadores I ÀRBITRES
Però si en la pista de korfball les dones tenen el mateix pes que els homes, com entrenadores i àrbitres encara tenen molt camí per recórrer. "Jo també sóc entrenadora -ens compte Berta-, però hi ha més homes entrenadors que dones, i sobretot hi ha més àrbitres. Aquí només tenim una àrbitre, que és internacional: Olga Gandia. Tanmateix, la Federació ens dóna suport i incentiva que les dones escalen a aquests llocs ". Un futur per a aquestes jugadores que no imaginen una vida sense korfball. "Un dia hauré de retirar-me, clar -diu Jessica- però vull estar vinculada a aquest esport. I si tinc fills, tindran una cistella a casa!".
Les fotografies són d'un partit de Supercopa d'Korfball entre els equips Barcelona i Vallparadís. © Lorena Glove
Per a més informació: catalunya.com
